Camamilla de Maó - Espernallac (Santolina chamaecyparissus)
Ús en medecina popular:
- Flor –>El vapor aromàtic que desprèn al bullir la flor, és un tractament simptomàtic pels constipats, a més guareix infeccions genèriques.
- Flor i fulla en decocció –> S’’utilitza tòpicament en esquinços i torçades, alleugerint el dolor i reduint la inflamació.
- Flor macerada amb alcohol o bé amb oli d’oliva –>Per reduir el dolor articular i el reuma
Altres usos:
- La planta cremada o bé bullida, s’usa com a aromatitzant.
- Intervé en la preparació de la ratafia.
- Antigament era tradició posar-ne un ram al mig del sembrat per deturar les pedregada
El espernallac és una mata petita, llenyosa i plena de fulles estretes amb borra blanquinosa. Al capdamunt de cada tija la corona un botó de color groc. És molt aromàtica i té una olor aspra.
El espernallac floreix al voltant dels dies de Sant Joan, i la tradició recomana que es reculli la vesprada de Sant Joan, fet que ajuda a anomenar-la també: herba, botja o flor de Sant Joan. La tradició aconsellava prendre un nombre senar de flors perquè actués amb més eficàcia.
Propietats medicinals d’aquesta planta
Les virtuts de les seves flors són molt variades. La seva infusió és útil per eliminar els paràsits intestinals, per facilitar la digestió i per el dolor d’estómac. Si s’utilitza en un ús tòpic, es tracta d’un antiinflamatori força eficaç.
També serveix per a regular el cicle menstrual.
Cal dir però, que en les aplicacions d’ús intern, si es realitzen amb concentracions molt elevades poden resultar vomitives o tòxiques, i com a col·lutori ocular pot arribar a resultar contraproduent.
Altres aplicacions fora de la medicina són:
– la d’utilitzar-la per antiarnes, i
– la decoloració del cabell.
Per la primera, es posen les flors en bossetes en els armaris, i aquesta allunya el perill de les arnes de la roba i la pell. Per la segona, s’utilitza la decocció de les flors i l’aigua per a rentar-se el cabell, amb un resultat d’enfortiment del cabell i també d’aclariment del color d’aquest.